Seguiran empresonant polítics i activistes fins que votem bé, és a dir fins que votem el que ells volen. Mentre, la premsa espanyola en bloc i sense fissures, col·labora en la creació d’un relat que justifiqui qualsevol acció política, judicial, o si és necessari d’intervenció violenta encaminada a salvar-nos de nosaltres mateixos.

Diversos partits feixistes, si, feixistes, s’han fet amb el poder a Europa i fora d’ella. Tots usen el truc de l’enemic exterior o els enemics de la pàtria, per conculcar el que fins a fa tres o quatre anys es consideraven els més elementals drets civils.

Els que protestem i documentem aquestes situacions som demonitzats i acusats de radicals. Les víctimes són convertides en botxins.
S’empresonen oponents polítics a diversos països, cadascun amb la seva excusa particular. Es deixa morir a milers de migrants i refugiats en mars i deserts. Es bloquegen lleis al parlament que impedeixen la reparació i la recuperació de la memòria. Es desposseeix als treballadors dels seus drets laborals normalitzant la precarietat crònica.

No, això no solament és un problema amb Catalunya, és un problema de drets civils que va molt més allà.

És molt penós veure com una gran part del que abans es deia l’esquerra progressista està recolzant, atemorida i sense capacitat de resposta totes aquestes barbaritats.

Vivim temps foscos. Cada succés va sumant-se a l’anterior. La detenció de tot un govern a Catalunya, el nomenament com a directora de la CIA a Estats Units d’una torturadora com Gina Haspel, la impunitat dels bombardejos sobre civils a Orient Mitjà, l’auge de l’extrema dreta a Europa i punts i tants símptomes confirmen la gravetat del moment. No són fets inconnexos, són fets que apunten a la mateixa direcció, l’ascens i la presa de poder del vell totalitarisme. Mentre estratègicament sigui necessari, seguiran cobrint-se amb pells de bè, quan ja no ho sigui, tornarem a tenir davant la barbàrie.
Ens endinsem en una nova edat mitjana, aquesta vegada vestida de lluminoses tecnologies de control de masses. El malson orwellià és cada vegada més real.

Totes les les persones que callen i es mantenen a la seva zona particular de confort sense fer res són també responsables, cada una en la seva mesura.
Que ningú en el futur digui que no ho sabia, perquè està succeïnt ara i està passant davant dels nostres nassos.

Hoy llueve a cántaros en Barcelona y como en cualquier sábado las calles huelen a pollo a’last.

Texto: Tono Carbajo
Fotografías: Xavi Ariza, Tono Carbajo, Jorge Lizana, Mòni, Oriol

23_03_2018_Llibertat presos polítics catalans_Oriol (3)