Mas fotos en Galeria Fotomovimiento.
Barcelona, 7 de diciembre de 2014
Animales despellejados vivos. Criados toda su vida en condiciones miserables, en reducidas jaulas y amontonados. Tratados como simple mercancía. Algunos se automutilan, otros se atacan entre sí. Electrocutados finalmente, sino ahogados o rompiéndoles el cuello.
Esta mañana más de un centenar de activistas antiespecistas se han dado cita en la Plaça del Rei, llenándola de dignidad. En las históricas escaleras de la plaza del Casc Antic, desnudas y manchadas de sangre, han exigido el cese del maltrato y la crueldad animal simplemente para contentar los deseos vacíos y consumistas de aquellas personas que alimentan la industria peletera. Las turistas allí presentes, que disfrutaban de un paseo por el barrio histórico de este parque temático en el que se está convirtiendo Barcelona, presenciaban atónitas la acción.
“La piel no es elegante. La crueldad no es elegante.” Cordón de seguridad, cuerpos inertes de activistas, otras encargadas de guardar la ropa y traer los albornoces. Una organización milimetrada y estudiada.
La acción se ha desarrollado entre algún que otro comentario entre absurdo y lamentable de gente que se acercaba a mirar. “Pues menudo frío”. “Mira qué tetas, aquella”. Indicadores del estado de la cuestión, de cuan trabajo queda aún por hacer.
Fotografías de Tono Carbajo y Jorge Lizana
Texto de Bru Aguiló
Laia Palacios y Júlia Martín, activistas antiespecistas, han escrito el siguiente texto exigiendo el fin del salvajismo especista:
«Durant el transcurs de la història, l’ésser humà ha vulnerat de manera sistemàtica els drets universals, els motius han estat diversos; en un primer moment van ser els esclaus de l’Àfrica negra qui van patir les discriminacions, seguidament, es van començar a reivindicar els drets de les dones i a l’actualitat, ha sorgit una nova consciència antiespecista que evidencia la perpetua vexació que han sofert els animals no humans al llarg de la història.
Trobem els postulats d’aquesta lluita en el Veganisme, entenent que és una postura política i una filosofia de vida basada en un principi igualitari entre espècies pel que fa als seus drets. Les motivacions principals d’aquesta ideologia es fonamenten en tres raons: l’ètica, el medi ambient i la salut. Totes tres premisses són enteses com una opció política contra l’Especisme, entenent aquest fenomen com la discriminació cap a les demés espècies. Per tal d’evidenciar la discriminació cap als animals no humans, la lluita antiespecista s’ha basat en aquells conflictes que un dia van passar desapercebuts i que avui dia són visibles i jutjats per gran part de la societat com és el racisme o el sexisme. Això és degut a que vivim en una societat en constant canvi de consciència i, és per aquest motiu que el Veganisme prova de donar veu a aquells qui encara no han estat escoltats.
Per tal d’evitar consumir qualsevol tipus de pell -cuir, plomatges, pell salvatge-, dins el Veganisme es contempla l’ús de qualsevol producte sintètic. Però també considerem que la lluita antiespecista ha de valorar altres alternatives a totes aquestes fibres per tal que siguin més ecològiques i respectuoses amb el medi ambient, ja que la majoria de les fibres sintètiques que podem adquirir a les grans superfícies com INDITEX, no tan sols vulneren principis mediambientals, pels tòxics que en deriven de la seva fabricació, sinó que també traeixen principis ètics al violar els drets humans i laborals durant el procés de producció.
Arribats a aquest punt, considerem que la reutilització de la roba és la manera més coherent de no caure en la incongruència de no dur pell d’animal, però a la vegada, no contemplar l’impacte mediambiental i de cost humà que impliquen aquestes fibres sintètiques. No obstant, també hi ha present l’alternativa de l’ús de fibres vegetals –cotó, lli, etc-, tot i que el seu punt flac és l’elevat cost econòmic i la inaccessibilitat que això comporta.
Sigui com sigui, hi ha moltes alternatives viables a l’ús de pells, i continuarem visibilitzant el nostre malestar per aquells que no tenen veu, fins que dur roba no sigui sinònim de crueltat i no impliqui dur una pell que no és la teva.»
