El dia 5 d’octubre de 2023 es van cumplir 10 anys de l’assassinat de Juan Andrés Benítez pels mossos d’esquadra.
Acte al carrer Aurora al mateix lloc de la mort.
«Qui era Juan Andrés Benítez no ho sabíem ben bé cap veïna. Ni el que sentia, ni com vivia…
Algunes veïnes van comentar que es saludaven quan passejava el gos.
Les veïnes de l’escala més, doncs també coincidien al replà de tant en tant, i amb les del carrer de veure’s entrar i sortir.
Tot i això, per a la majoria no era una cara desconeguda, algunes més que altres en algun moment l’havíem creuat i si més no la teníem enregistrada a la memòria del barri.
A Juan Andrés Benítez la majoria de veïnes el vam conèixer per com va morir, mort terrible, injusta, insuportable…
Juan Andrés Benítez va morir assassinat a mans d’un grup de Mossos d’Esquadra.
Les veïnes que es van veure obligades a patir-ho en directe, des del balcó o a peu de carrer, no només van tenir la valentia de filmar-ho, si no que van resistir a la pressió policial posterior per a que es desfessin de les imatges, i va ser així com es van poder publicar i difondre, i fer arribar a totes.
Imatges esfereïdores que ens ompliren d’angúnia.
Em vam parlar a casa, a la feina, al bar, al carrer i a plaça del que sentíem al veure les imatges.
Inclús em vam parlar amb veïnes que fins llavors prou just ens saludàvem.
I les nostres veus van ser unànimes: NO ÉS UNA MORT, ÉS UN ASSASSINAT.
I ens vam trobar totes per a cridar-ho ben alt…, i no hem deixat de cridar-ho des de llavors…, i seguirem fent-ho tant com puguem.
Perquè tot i ser un fet jutjat, no es va fer justícia.
I sense justícia, no podem tenir pau.»
Text i fotos: Àgora Juan Andrés
