En els darrers dos mesos hem parlat molt d’un esclavista que no es mereix ser glorificat per un monument ni donar nom a una plaça. També hem parlat molt d’Idrissa Diallo, un noi de Guinea Conakry que va morir al CIE de Barcelona estant sota custòdia de l’Estat. Hem explicat moltes vegades que ell sí mereix donar nom a una plaça, per ell i per tots als que representa.
En aquests dos mesos hem parlat molt de memòria, de reparació històrica.
I moltes persones, la immensa majoria, han signat amb ganes, amb intenció, amb empatia. Hem sentit moltes vegades «sort», «a veure si ho aconseguim», «gràcies per la iniciativa». Moltes, a més, han volgut ajudar a recollir firmes, s’han endut plecs per omplir, els han deixat als seus col·lectius, ateneus i casals.
També hem rebut negatives, algunes persones argumentant que no treurien l’estàtua, altres que posarien un altre nom (a alguns se’ls escapava dir «algú d’aquí»), altres defensant que Antonio López va fer moltes coses bones per la ciutat i que ser un negrer no es prou raó per discutir el seu llegat. Algunes respostes ens han sorprés, altres ens han fet somriure, però algunes ens han ofès i indignat per la càrrega de racisme i violència que comportaven. En tot cas, parlar amb tanta gent diferent als carrers de la ciutat ens ha confirmat la necessitat de continuar avançant en la denúncia de tot tipus de discriminació i violència racista.
El final de la campanya coincideix amb la baixada de l’estàtua que ha programat l’Ajuntament de Barcelona per al diumenge 4 de març. Per descomptat, ens alegra que per fi es tregui l’estatua i s’expliqui el seu vergonyós passat. I demanem que es continui retirant i assenyalant altres monuments lligats al passat esclavista de la ciutat.
Però la nostra campanya és una altra cosa. El que demana és un canvi de nom de la plaça que signifiqui una reparació història i que sigui decidit amb la participació de les veïnes. 17.840 veïnes ho
demanem.
Fotografia: Fotomovimiento
Texto: Tanquem els CIE
