Concentració contra la intervenció dels EUA a Veneçuela
Centenars de persones es van manifestar ahir a la tarda la plaça d’Urquinaona, davant de l’ambaixada dels Veneçuela, per condemnar la intervenció dels EUA a Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores.
Aquesta nova escalada en la política exterior dels EUA no afecta només el país caribeny: és una declaració de principis sobre com seran les coses a partir d’ara. El mateix president Trump ho va deixar clar en la seva compareixença davant els mitjans després de l’“extracció” del president veneçolà. Segons les seves paraules, Colòmbia, Cuba i qualsevol país del continent que no accepti els designis del magnat podrà ser intervingut. De fet, Cuba serà el país que més patirà les conseqüències, ja que té una gran dependència dels recursos veneçolans i quedarà en una posició d’extrema vulnerabilitat.
No és la primera vegada que els EUA apliquen aquesta política a la regió, encara que potser sí que és la primera vegada que ho fan de manera tan oberta. Estem davant d’una actualització de la Doctrina Monroe, que considera Amèrica Llatina com la seva àrea d’influència exclusiva.
La democràcia, els drets humans i el dret internacional han quedat relegats a un segon pla. De fet, en el seu discurs, Trump no va esmentar ni una sola vegada la paraula democràcia. També va deixar clar que no està disposat a deixar la gestió del govern en mans de l’oposició. Al contrari, va desqualificar María Corina Machado, titllant-la de mancar del carisma i del suport popular necessaris per dirigir el país. Serà l’administració nord-americana qui dirigirà la transició, imposant en el poder persones afins que facilitin l’entrada d’empreses nord-americanes per explotar els recursos minerals del país, especialment el petroli.
En definitiva, es tracta de defensar els interessos comercials dels Estats Units i els seus propis, per sobre de qualsevol altra consideració.
D’altra banda, aquesta acció envia un missatge clar a la Xina i Rússia, països amb una influència comercial creixent a la zona. Després de la intervenció, és fàcil deduir que la intenció final és repartir-se el món en tres zones d’influència: el continent americà per als EUA (inclosa Groenlàndia), Àsia per a la Xina, i Europa abandonada a la seva sort o sota l’òrbita de Rússia.
La gran pregunta és: quina serà, a partir d’ara, la posició de la Unió Europea en un món on el multilateralisme, el dret internacional i la influència dels organismes internacionals han desaparegut? Quin paper podrà jugar una Europa sense un exèrcit capaç de defensar el seu territori i desposseïda, per la força dels fets, de la seva autoritat moral en temes com la justícia, el canvi climàtic o els drets humans? Com respondrem, com a ciutadans, davant l’assetjament del mató de la classe?
Veneçuela només és el principi. El món ja no és el mateix des d’aquest gener del 2026.
Fotos: Joanna Chichelnitzky i Pedro Mata.
Text: Tono Carbajo.
Concentración contra la intervención de EE.UU. en Venezuela
Varios centenares de personas se manifestaron ayer por la tarde en la Plaza de Urquinaona, frente a la embajada de Venezuela, para condenar la intervención de EE.UU. en Venezuela y el secuestro del presidente Nicolás Maduro y su esposa, Cilia Flores.
Esta nueva escalada en la política exterior de EE.UU. no solo afecta al país caribeño: es una declaración de principios sobre cómo serán las cosas a partir de ahora. El propio presidente Trump lo dejó claro en su comparecencia ante los medios tras la “extracción” del presidente venezolano. Según sus palabras, Colombia, Cuba y cualquier país del continente que no acepte los designios del magnate podrá ser intervenido. De hecho, Cuba será el país que más sufrirá las consecuencias, ya que tiene una gran dependencia de los recursos venezolanos y quedará en una posición de extrema vulnerabilidad.
No es la primera vez que EE.UU. aplica esta política en la región, aunque quizá sí sea la primera vez que lo hace de manera tan abierta. Estamos ante una actualización de la Doctrina Monroe, que considera a América Latina como su área de influencia exclusiva.
La democracia, los derechos humanos y el derecho internacional han quedado relegados a un segundo plano. De hecho, en su discurso, Trump no mencionó ni una sola vez la palabra democracia. También dejó claro que no está dispuesto a dejar la gestión del gobierno en manos de la oposición. Al contrario, descalificó a María Corina Machado, tachándola de carecer del carisma y del apoyo popular necesario para dirigir el país. Será la administración estadounidense quien dirija la transición, imponiendo en el poder a personas afines que faciliten la entrada de empresas estadounidenses para explotar los recursos minerales del país, especialmente el petróleo.
En definitiva, se trata de defender los intereses comerciales de Estados Unidos y los suyos propios, por encima de cualquier otra consideración.
Por otro lado, esta acción envía un mensaje claro a China y Rusia, países con creciente influencia comercial en la zona. Tras la intervención, es fácil deducir que la intención final es repartirse el mundo en tres zonas de influencia: el continente americano para EE.UU. (incluida Groenlandia), Asia para China, y Europa abandonada a su suerte o bajo la órbita de Rusia.
La gran pregunta es: ¿cuál será, a partir de ahora, la posición de la Unión Europea en un mundo donde el multilateralismo, el derecho internacional y la influencia de los organismos internacionales han desaparecido? ¿Qué papel podrá jugar una Europa sin un ejército capaz de defender su territorio y despojada, por la fuerza de los hechos, de su autoridad moral en temas como la justicia, el cambio climático o los derechos humanos? ¿Cómo responderemos, como ciudadanos, ante el acoso del matón de la clase?
Venezuela es solo el principio. El mundo ya no es el mismo desde este enero de 2026.
Fotos: Joanna Chichelnitzky y Pedro Mata.
Texto: Tono Carbajo.
