HOY RESPIRAMOS, MAÑANA SEGUIMOS LUCHANDO POR UNA ACOGIDA DIGNA
Des del mes de julio, miles de personas han llegado a la ciudad condal procedentes de países africanos. En muchos casos, estas vienen derivadas desde la frontera sur del Estado español, embarcadas a lugares como Bilbao, Madrid, o Valencia. Las políticas racistas de la Europa fortaleza y la falta de coordinación entre los equipos de las organizaciones subvencionadas por el Gobierno español nos hablan de un sistema de acogida que está más enfocado a agotar la paciencia y motivar el retorno a los países de orígen que al acompañamiento de las personas que llegan. La total falta de planificación y de interés en su situación, así como en valorar la diversidad que aportan estas personas dejan en la calle a cientos de ellas, que tienen como únicas soluciones los recursos municipales ya colapsados, o bien la solidaridad entre personas.
Estos días seguimos con atención la situación de Casa Àfrica, donde viven algunas de estas personas que han llegado de la frontera sur, o bien que se les ha negado una acogida en otras ciudades de la “Europa de los Derechos Humanos”. Allí han creado su hogar ante la ausencia de alternativas en la llamada Barcelona Ciutat Refugi, la misma que los deja en la calle y con esperas de cinco meses para ver a una asistenta social que les pueda acompañar en su proceso hacia la autonomía, la misma donde las administraciones se pasan la pelota unas a otras sin ninguna intención de dar una solución a las personas que buscan una vida en paz, sin ninguna voluntad real de respetar los derechos humanos más básicos como el acceso a una vivienda, a la sanidad universal bàsica o a la educación. Casa Àfrica es una respuesta ciudadana y autoorganizada por las mismas personas migrantes donde se demuestra que #VolemAcollir pero es la ciudadanía la que asume las responsabilidades que la administración inclumple. Hoy respiramos ante el desalojo temporal de Casa Àfrica, mañana seguiremos luchando para denunciar y seguir reclamando un sistema de acogida digno y que ponga la vida de las personas en el centro del debate.
Texto: Maria Creixell
Fotos: Pedro Mata
FOTOMOVIMIENTO 15M
Manifest de Emergencia Frontera Sur y Casa África
Celebrem la suspensió temporal del desallotjament de Casa Àfrica però reclamem una acollida digna per a totes les persones que arriben a Barcelona
Exigim que es doni una solució permanent i en condicions per a totes
Unes 25 persones viuen actualment a Casa Àfrica, un espai okupat a Poblenou. La majoria d’elles han arribat a Barcelona provinents de la frontera sud d’Espanya enviats en autobusos gestionats per Creu Roja- principal entitat subvencionada pel Govern de l’Estat per a l’atenció de persones migrants. Com hem denunciat anteriorment, un cop traslladades a la capital catalana se’ls comunica que no hi ha places per a allotjar-los i queden al carrer. La seva única opció són els recursos municipals ja col·lapsats i la solidaritat de la societat civil que s’organitza per cobrir els importants forats que presenta el sistema d’acollida.
El 90% d’aquestes persones són sol·licitants d’asil que, després de que se’ls negui una primera acollida, queden fora dels recursos previstos per a aquest fi. Són mesos al carrer a l’espera d’atenció, i més tard d’una resposta a la seva sol·licitut d’asil. Emergència Frontera Sud treballa i seguirà treballant per a fer que els seus drets es respectin i que tinguin accés als recursos previstos per a l’acollida de persones refugiades. No compartim la diferència que es vol fer entre migrants i refugiades i exigim solucions per una vida digna per a totes les persones que arriben a les nostres ciutats. Solucions que passen per un sostre, un lloc on dormir i poder anomenar casa; opcions per a formar-se i treballar, per poder avançar cap a l’autonomia i l’autosuficiència; igualtat de drets i igualtat d’oportunitats.
Les persones que viuen a Casa Àfrica hi són perquè l’opció que les administracions aportaven és el carrer o els albergs municipals amb 3 i 5 mesos d’espera. Elles n’han fet la seva llar i un centre de trobada, d’activitat i de diversitat. Ara, el desallotjament que les amenaçava queda aturat temporalment, però el seu futur continua encara en suspens. Exigim solucions d’habitatge i d’ocupació per a elles, però també que es garanteixi el dret a una acollida digna per a totes les persones que arriben a ciutat comtal. Volem una Ciutat Refugi, però no només en el títol. Considerem que quan les administracions no cobreixen les necessitats bàsiques dels seus ciutadans, l’autoorganització és l’única via, com han fet les veïnes de Poblenou i les habitants de Casa Àfrica.
Des d’Emergència Frontera Sur i el grup de suport de Casa Àfrica, agraïm el suport del barri, de les veïnes, de tots els col·lectius i entitats que donen suport a aquesta lluita i exigim a l’Estat, però sobretot a la Generalitat -a qui se li ha reconegut la competència en matèria d’acollida- i a l’Ajuntament, per la seva responsabilitat i proximitat amb els ciutadans de Barcelona, que es coordinin, que destinin els recursos materials humans i necessaris per a desenvolupar una vida plena i en un entorn segur.
