Dimarts va arribar la notícia que el raper i company Josep Valtonyc Beltran anirà a la
presó. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna de tres anys i sis mesos de presó
que l’Audiència Nacional va imposar-li per delictes; dos anys per enaltiment del
terrorisme, un per injúries greus a la Corona i sis mesos per amenaces.
Actualment, la lluita contra la repressió està tornant als carrers després de forces anys
sense haver estat present. Ara és moment de reprendre-la, ja què és important entendrela
com una lluita col·lectiva i no com casos aïllats. Per això és necessari eixamplar
aquesta lluita al conjunt de la societat. Cada cop ens trobem més afectats per les
condicions de vida a la qual ens sotmet el capitalisme així com la disminució
sistemàtica de drets i llibertats.
La repressió fa encara més visibles aquestes condicions de desigualtat i indefensió.
Els presos i represaliats són la clara mostra de la persecució de drets i llibertats que
patim la població, per això són aïllats, dispersats el més lluny possible del seu entorn
familiar i silenciats mediàticament. Per tractar de controlar el descontentament social en
els últims anys s’han endurit les penes, així com noves lleis repressives; llei de seguretat
ciutadana (mordassa), llei de partits, la reforma del codi penal, o el 155 entre d’altres, a
més no solament les condemnes de presó, també l’aplicació de grans multes que
suposen l’ofegament econòmic dels condemnats i dels col·lectius solidaris.
Des de la falsa transició l’estat no s’ha aturat en la persecució política a aquells que
exigien justícia social i memòria col·lectiva. L’amnistia és una reivindicació històrica
que ha jugat un rol important en tots els processos revolucionaris, és una condició
necessària de qualsevol canvi polític. Durant les dècades dels anys setanta i vuitanta,
l’amnistia va tenir molt protagonisme en importants mobilitzacions i en les
reivindicacions de nombrosos sectors en lluita i moviments progressistes i democràtics,
així com l’anhel d’alliberament dels pobles oprimits de l’Estat Espanyol. Tanmateix els
presos polítics, excepte casos aïllats, són un front de lluita gairebé oblidat per la majoria
de moviments i actors polítics.
És per això que cal reprendre el debat de l’amnistia i la llibertat d’expressió i dur-lo a
tots els espais de lluita i mobilitzacions.
L’AMNISTIA ES COSA DE TOTS. LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
