Más fotos en Galería de Fotomovimiento

Barcelona, 4 de Febrero

Cada 4 de febrero amigas, parientes, compañeras y familiares de las víctimas del caso # 4F han salido a la calle desde aquella fatídica noche en 2006. El 4 de febrero las vidas de cinco jóvenes quedaron desgarradas al caer presas de un complot policial, judicial y político, que encubrir su inocencia con el afán de encontrar cabezas de turco a quien hacer pagar por una serie de errores del sistema.

El edificio okupado propiedad del Ayuntamiento, tolerado como herramienta de gentrificación del barrio, donde las cosas se complicaron tras meses de dejar que aumentara la tensión. La concentración de miles de personas en la calle San Pere Més Baix en una noche de fiesta sin freno. La operación policial de la Guardia Urbana, caótica y descoordinada, sin obedecer órdenes (“¡poneros los cascos, coño, poneros los cascos, joder! “) El tiesto que cayó al cabo de un GUB.

Y las cinco pagaron por resultar fáciles de culpar; por ser latinoamericanos por ser queer, por ser antisistema, por ser de estética poco usual, por ser jóvenes, por ser precarias, por ser independientes, por ser críticas, para ser alternativas. Cayeron manos de una vendetta corporativista y corrupta.16446870091_26205174a0_o

El 4 de febrero del año 2015 éramos miles de personas gritando para pedir que salga a la luz la verdad de # 4F, por la retribución y la sanación de todos los que llevan invierno tras invierno saliendo a la calle.

Clamando que no habrá ni olvido ni perdón para los verdugos del Estado.
Texto: Anna Celma
Fotografias: Tono Carbajo, Xavi Ariza, Pedro Mata i Bru Aguiló

Barcelona, 4 de febrer

Cada 4 de febrer amigues, parents, companyes i familiars de les víctimes del cas #4F han sortit al carrer des d’aquella fatídica nit l’any 2006. El 4 de febrer les vides de cinc joves van quedar esquinçades al caure preses d’un complot policial, judicial i polític, que va encobrir la seva innocència amb l’afany de trobar caps de turc a qui fer pagar per una sèrie d’errors del sistema.

L’edifici okupat propietat de l’Ajuntament, tolerat com a eina de gentrificació del barri, on les coses es van complicar després de mesos de deixar que aug

El 4 de febrer de l’any 2015 érem milers de persones cridant per demanar que surti a la llum la veritat del #4F, per la retribució i la sanació de tothom qui porta hivern rere hivern sortint al carrer.mentés la tensió. La concentració de milers de persones a Sant Pere Més Baix en una nit de festa sense fre. L’operació policial de la Guàrdia Urbana, caòtica i descoordinada, sense obeïr ordres «¡poneros los cascos, coño, poneros los cascos, joder!». El test que va caure al cap d’un GUB.
I les cinc van pagar per resultar fàcils de culpar; per ser llatinoamericans, per ser queer, per ser antisistema, per ser d’estètica insòlita, per ser joves, per ser precàries, per ser independents, per ser crítiques, per ser alternatives. Van caure mans d’una vendetta corporativista i corrupta.

Clamant que no hi haurà ni oblit ni perdó pels botxins de l’Estat.

Text d’Anna Celma
Fotografies de Tono Carbajo, Xavi Ariza, Pedro Mata i Bru Aguiló